Ruta de l'Aigua

S’agafa el camí que davalla fins a un torrent i, a partir d’aquest punt, comença a pujar, de forma continuada, seguint el riu de Tristaina, que neix dels llacs que es troben una mica més amunt. El sender és molt fressat, per la qual cosa no hi ha cap perill de perdre’s. A mesura que es va pujant, es troben els tres llacs de Tristaina: estany Primer (cota 2.249 m), estany del Mig (cota 2.296 m) i estany de Més Amunt (cota 2.306 m). Per als mes esportistes també hi ha la possibilitat d’ascendir al pic de Tristaina (cota 2.878 m).

En l’actualitat aquests llacs d’aigües tan cristal·lines com gèlides plenes de truites, amfibis, petits vertebrats i microorganismes autòctons encara per descobrir, ens ofereixen la possibilitat de practicar el submarinisme mes pur i autèntic. Els llacs de les nostres valls amb fondàries dels 15 fins als 90 metres i alçades dels 2000 fins als 2700 metres permeten adaptar una jornada inoblidable al teu nivell de submarinisme. L’activitat està destinada a totes les persones majors d’edat amb experiència en el busseig sota gel Reserva la teva immersió a l’oficina de turisme d’Ordino. (ot@ordino.ad).

Si s’agafa el telecadira de Creussans s’accedeix ràpidament al llac, amb unes vistes formidables que permeten el visitant observar en diversos indrets com l’aigua llisca per sobre les roques i els salts que finalment formen les cascades. Seguint aquesta ruta, es passa per una de les etapes de la ruta Verdaguer, realitzada pel cèlebre poeta Mossèn Cinto Verdaguer fa 150 anys, la qual cosa dóna una gran tria al caminant.

Passat el poble del Serrat, a la dreta hi ha la cascada de les Salines, un salt d’aigua a l’estiu i una gran cascada glaçada a l’hivern on es formen grans estalactites i en ocasions es pot practicar l’escalada en gel.


 

Uns metres més avall de la cascada i a mà dreta de la carretera es troba un pont d’estil romànic d’un sol arc sobre el riu de la Valira del Nord en l’antic camí que unia les poblacions andorranes d'Ordino amb el Serrat.  El 15 de febrer de 1980 va ser traslladat definitivament des del Llosser d'Ordino fins l’actual emplaçament més al nord per sobre el poble de Llorts

Per degustar aigua amb gust de ferro cal entrar a la Ruta del ferro a Llorts. La font de ferro és una font natural que té una quantitat inimaginable de ferro, només cal veure el seu color ferraginós i es troba just a sobre de la mina. Una mina de ferro que és un testimoni dels treballs de prospecció i posterior extracció efectuats al segle XIX. Actualment, només se’n conserva una galeria oberta amb pólvora, sense puntals de fusta, d’uns 30 m de llargària.

Continuant el camí, es pot parar a la petita plaça de Llorts i descobrir el cóm, que era on els animals paraven a abeurar. Està fet de ciment i disposa d’una font on raja aigua molt freda durant tot l’any.

Baixant al poble de la Cortinada, es troben dos enclavaments industrials: la mola i la serradora de Cal Pal i la mola d’en Solé. Són dues construccions del final del segle XVI i de l’inici del XVII que van deixar de funcionar cap als anys 60 fins als nostres dies.
Com es pot observar, tant la serradora com la mola es troben al marge del riu Valira del Nord, ja que utilitzen la força de l’aigua per funcionar. Aquest riu havia de ser prou cabalós per assegurar la força necessària per serrar la fusta. Des de fa molts anys, la força de l’aigua ha estat utilitzada per a diverses tasques, entre les quals es troba, de forma destacada, moldre gra, ja sigui de blat o de blat de moro. Es pot reservar una visita guiada a aquestes dues installacions des de l’Oficina de Turisme ot@ordino.ad