Sobre Ordino > Tradicions i costums > El buner d'Ordino

El buner d'Ordino

Un any per la festa major, els homes de Canillo van contractar el músic d’Ordino. El jove buner, no volent fallar a la paraula donada, va pensar que si sortia i feia el camí de nit, tindria temps de creuar el Coll i arribar a les bordes de Canillo de matinada, amb la qual cosa podria descansar una bona estona abans de l’hora del ball. Va sortir de Segudet en direcció al coll d’Ordino havent sopat. La nit es presentava tranquil·la i clara, i una lluna plena i rodona el va acompanyar tot el camí fins que passades un parell d’hores, va arribar al capdamunt del bosc.

Així que travessà la plana, va veure entre els troncs i els matolls els ulls lluents d’un escamot de llops que li glaçaren de patac la sang. El pobre buner, mort de por, es va enfilar com va poder dalt d’un pi, i amb la buna ben agafada sota el braç mirava horroritzat com els llops se li atansaven. Per empitjorar la seva sort, els llops, en lloc de marxar, van envoltar el pi i ell que ja es veia acabar allí mateix els seus dies, va començar a tremolar, i tant i tant tremolava, que de sobte, amb un tens gest de por, una branca va tocar la pell de la buna i aquesta va deixar anar un gemec tan inesperat com oportú. Els llops, en sentir-lo, es van espantar tant que van sortir ben esverats.

El buner, en veure fugir els llops, va començar a tocar la buna com si li anés la vida en l’intent, i així va continuar la resta de la nit, fins que, mig adormit i atordit per la por, ni tan sols no es va adonar que ja clarejava. A mig matí encara no havia arribat a Canillo i la gent, preocupada, va començar a pensar que li’n devia haver passat alguna. Un escamot d’homes armats van sortir del poble a trobar-lo. Van pujar per l’altre costat del coll i se’l van trobar dalt del pi , mig adormit i tocant encara la buna, talment una aparició.

Galeria de fotos

Contacte | Com arribar | Suggeriments | Mapa web