La Sumpta, malauradament, no va poder complir el desig literari de tornar a passar els estius a la casa pairal d’Ordino. Va morir jove, amb trenta-dos anys, malalta, lluny de les valls i aclaparada per la pena afegida de l’enfrontament entre els fills de les dues esposes del baró i per la dispersió de la família. L’autor de la novel·la no va poder canviar la història i només va gosar modificar-la perquè la Sumpta passés els darrers mesos de la seva vida a la vil·la Paulita, a tocar del llac de Puigcerdà, des d’on podia sentir més propera la seva vall enyorada.


Al final de la ruta, la realitat i la ficció s’han fos en el paisatge esplèndid de la vall, en els protagonistes i en la pervivència dels carrers i de les cases on van viure.


Tant de bo el seu record quedi gravat, també, en totes les persones que heu seguit la ruta.

L’Assumpta (Sumpta) va morir a les nou del matí del 17 d’agost de 1892. Acabava de fer trenta-dos anys. Donya Carolina de Plandolit i Pelati va sobreviure deu anys la seva filla. Va lliurar l’ànima a Déu el dia 9 de febrer de 1902 a Barcelona. El cardenal Salvador Casañas, bisbe de Barcelona i antic copríncep d’Andorra, va concedir cent dies d’indulgència als diocesans que preguessin pel descans etern de l’ànima de la baronessa de Senaller i Gramenet.
La finca de l’Any de la Part va quedar integrada en el segon dels set lots en què donya Carolina va dividir les propietats d’Andorra, guanyades al seu fillastre Pepe en uns plets interminables. Fet el sorteig davant del notari don Antoni Gallardo de Barcelona, li va correspondre al germà petit Xavier, que ja es feia dir Pau Xavier i va ser metge i professor de la Universitat de Barcelona.
Mossèn Joaquim (Quimet) va ingressar de monjo a l’abadia de Montserrat i va morir també jove, sense haver aconseguit la canongia somiada. Va deixar molt avançat un estudi descomunal sobre la genealogia i l’heràldica de totes les famílies nobles de Catalunya.
La casa pairal d’Ordino, tal com volia la Sumpta, va quedar indivisa per decisió testamentària de la baronessa. El Consell General de les Valls la va comprar i ara —convertida en un museu— és visitada per la gent de la vall i pels turistes que pugen a Andorra.