Sou a: Inici / Notícies / Martí Boada: «Les reserves de la biosfera són un exemple del pensament global, actuant localment»

Martí Boada: «Les reserves de la biosfera són un exemple del pensament global, actuant localment»

Martí Boada és Doctor en ciències ambientals, geògraf i naturalista. Membre del PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient)

- Què significa l’etiqueta «Reserva Biosfera»?
Representa el reconeixement per part de la Unesco, dins del Programa Mab (L’Home i la Biosfera), d’una figura que reconeix uns territoris i uns paisatges representatius a escala planetària de valor destacat. És un reconeixement del valor local tot proporcionant-li un valor universal. En produir-se la declaració, el territori passa a formar part de la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera. Actualment n’hi ha unes 630, distribuïdes en 120 països.

- De quina necessitat sorgeix l’existència d’aquesta categoria, en quin moment sorgeix i per què?
El model s’insereix en el concepte de desenvolupament sostenible, subscrit per les Nacions Unides a partir de l’anomenat Informe Brundtland de l’any 1987, entès con aquell desenvolupament que mai ha de superar els límits dels sistemes que ens donen suport vital als humans. Sorgeix en un context de crisi ambiental com el que caracteritza el moment civilitzatori actual, que es manifesta de diferents maneres, una d’elles molt preocupant: el canvi climàtic, que ha portat les Nacions Unides a declarar l’emergència climàtica. Les reserves de la biosfera (RB) són un escenari reconegut per desenvolupar estratègies de conservació i de desenvolupament sostenible. Són un exemple del pensament global, actuant localment. El programa MAB és una iniciativa que arrenca de l’any 1971, i les primeres RB es declaren l’any 1976.

- Què hem d’esperar d’aquest reconeixement? Quines serien les principals conseqüències en el territori?
L’objectiu principal de les RB és fer compatible conservació i desenvolupament local, amb una estratègia de sostenibilitat per criteris, a partir de la posada en valor dels paisatges locals d’importància ecològica, així com del patrimoni cultural com un component essencial de l’RB. Un criteri destacat de l’RB és el foment dels sistemes productius locals, incardinats a la formació de recursos humans i a la promoció de la investigació i el desenvolupa-ment, sense deixar de costat la millora d’infraestructures i equipaments socials i l’augment de la dinamització i la participació. És, doncs, per al territori. Lluny de ser una figura restrictiva, és una figura animadora del desenvolupament local, amb una música de fons vinculada amb el compromís universal que requereix el moment: la sostenibilitat. Ordino, i particularment el Parc natural de la vall de Sorteny, són al meu pa-rer un escenari perfectament ajustat als requeriments d’una RB, atesa l’elevada categoria del seu paisatge i l’extremada biodiversitat.

- Es desprenen solucions com-partides dins la xarxa mundial de reserves de la biosfera?Les normes de l’RB no són impositives, són essencialment regulades i avaluades pels responsables locals de l’RB i el programa MAB. La virtut remar-cable és la d’estar en xarxa a escala planetària. Sense imposar-se als instruments de gestió local, representa una determi-nada pertinença a una xarxa in-ternacional homologada per la Unesco, que té com a objectiu la connexió continuada d’inter-canvi i de processos de millora en les estratègies de conservació i de dinamització territorial de forma sostenible.

- Expliqui’ns la seva experiència en altres processos, com ara l’exemple del Montseny.
Per la meva feina he treballat en diverses RB, especialment americanes. Actualment soc responsable científic de la Xarxa Mediterrània de Reserves de la Biosfera, on es coordinen unes quaranta reserves de quinze països, i visc dintre l’RB del Montseny. El meu parer podria ser una mica subjectiu, tanmateix diria que no. Globalment, el funcionament té èxit; en el cas d’Espanya, a hores d’ara n’hi ha 47, i no paren d’augmentar les sol·licituds de noves declaracions, amb un procés de selecció altrament no gens fàcil. En el cas d’Andorra, sense voler crear falses expectatives, personalment crec que la candidatura d’Ordino té possibilitats, atès que és un dels pocs estats europeus que encara no en té cap. Amb l’afegitó positiu de la gran qualitat paisatgística i d’una dimensió històrica i fronterera excepcionals.

Avís legalMapa del lloc
La Placeta, 1 · AD300 Ordino · Principat d’Andorra
Tel. +(376) 878 100 · comunicacio@ordino.ad
Oficina de turisme · Tel. (+376) 878173 · ot@ordino.ad
© Comú d’Ordino