Sou a: Inici / Ordino / Tradicions i costums

Tradicions i costums

Dilluns de Carnaval: robatori de les olles

Dilluns de Carnaval: robatori de les olles

Dilluns al matí, els nois anaven a tastar els caldos. Per aconseguir-ho, uns vigilaven els moviments de les mestresses, els altres intentaven distreure amb cançons i xerrades, mentre uns tercers els robaven l’olla que tenien al foc. Les tècniques eren d’allò més enginyoses i havien arribat fins al punt d’aconseguir fer pujar les olles per la xemeneia. Un cop amb l’olla en el seu poder, els padrins se’n menjaven tota la carn i feien la paradeta a la plaça, on convidaven a menjar tot el poble. Les dones procuraven per tots els mitjans impedir que els robessin l’olla, ja que no tenien cap altre plat preparat. A les cases on hi havia més reserva d’aliments, les dones preparaven dues olles, per si els arribava el robatori i també per poder-la compartir amb els veïns que s’havien quedat sense.

 

Corpus

Fins no fa gaires anys, Corpus havia estat una de les celebracions religioses més acolorides. Gairebé a tots els pobles es feien processons florides i solemnes en les quals participava pràcticament tothom. Les nenes que havien fet la primera comunió i totes aquelles que ho desitjaven acompanyaven la processó vestides de blanc i duien penjada del coll una caixeta folrada de roba blanca amb puntes plena de pètals de flors. A mesura que la processó avançava, les nenes sembraven el pas de la comitiva amb pètals. Pels carrers s’havien muntat altars improvisats i guarnits amb flors, estampetes i ciris encesos. Al seu pas, la comitiva de fidels i el capellà s’aturaven davant aquests petits altars i es cantava el Tantum ergo.

 

Caramelles

Caramelles

Les caramelles es cantaven el dia de Pasqua a la sortida de missa, i el repertori era format bàsicament de cançons catalanes. Després de cantar a la plaça, els caramellaires recorrien el poble amb una bandera i una panera enflocada amb cintes de colors que anaven atansant als balcons i finestres per recollir donatius en diners.

 

 

Sant Pere i l’aplec del Serrat

Els homes i les dones de la parròquia d’Ordino tenen dedicada a Sant Pere una petita església al poble del Serrat. Patró de la parròquia, cada any es fa una missa a l’aire lliure en què hi participen les autoritats i després tot els parroquians són convidats a fer l’aperitiu. La revetlla se celebra la nit abans amb un costellada popular i dóna el tret de sortida a les festes majors.

 

El Roser d’Ordino


El Roser d’Ordino

Diu la tradició, que el Roser és la festa de les roses i que és per aquest motiu que el jovent passa per les cases a regalar flors a les dones. Un dia abans del Roser, nois i noies baixaven a peu fins a Escaldes i Andorra per recollir les flors que creixien lliurement en els prats i els horts d’aquestes dues parròquies, situades a menys altitud. Amb les flors, es preparaven paneres i rams suficients per poder obsequiar totes les dones del poble. Actualment es continua celebrant i es recullen diners per poder sufragar part de les despeses de la festa. El Roser es festeja el primer diumenge de juliol. I tot el cap de setmana és ple d’activitats que atrauen gent de totes les parròquies.

 

El buner d'Ordino

El buner d'Ordino

Un any per la festa major, els homes de Canillo van contractar el músic d’Ordino. El jove buner, no volent fallar a la paraula donada, va pensar que si sortia i feia el camí de nit, tindria temps de creuar el Coll i arribar a les bordes de Canillo de matinada, amb la qual cosa podria descansar una bona estona abans de l’hora del ball. Va sortir de Segudet en direcció al coll d’Ordino havent sopat. La nit es presentava tranquil•la i clara, i una lluna plena i rodona el va acompanyar tot el camí fins que passades un parell d’hores, va arribar al capdamunt del bosc. Així que travessà la plana, va veure entre els troncs i els matolls els ulls lluents d’un escamot de llops que li glaçaren de patac la sang. El pobre buner, mort de por, es va enfilar com va poder dalt d’un pi, i amb la buna ben agafada sota el braç mirava horroritzat com els llops se li atansaven. Per empitjorar la seva sort, els llops, en lloc de marxar, van envoltar el pi i ell que ja es veia acabar allí mateix els seus dies, va començar a tremolar, i tant i tant tremolava, que de sobte, amb un tens gest de por, una branca va tocar la pell de la buna i aquesta va deixar anar un gemec tan inesperat com oportú. Els llops, en sentir-lo, es van espantar tant que van sortir ben esverats. El buner, en veure fugir els llops, va començar a tocar la buna com si li anés la vida en l’intent, i així va continuar la resta de la nit, fins que, mig adormit i atordit per la por, ni tan sols no es va adonar que ja clarejava. A mig matí encara no havia arribat a Canillo i la gent, preocupada, va començar a pensar que li’n devia haver passat alguna. Un escamot d’homes armats van sortir del poble a trobar-lo. Van pujar per l’altre costat del coll i se’l van trobar dalt del pi, mig adormit i tocant encara la buna, una aparició.

 

Caga tió

Caga tió

Uns dies abans de Nadal, els homes del poble, s’enfilaven cap al bosc per triar els tions. Un bon tió havia de tenir l’ànima foradada i per això es triaven els ferits per un llamp o aquells que mostraven signes de podriment a causa de la humitat. Abans de carregar-los sobre els animals, els resaven una oració en senyal de respecte i els demanaven protecció per a la llar. Quan arribaven al poble, els amagaven per a que la mainada no se n’adonés. El capvespre de Nadal, l’avi entrava el tió a la cuina i el deixava a la vora del foc, procurant que la cua quedés ben tapada amb una manta. Quan tot estava preparat, els infants entraven a la cuina un per un, pujaven a cavall del tió i, colpejant-lo amb un bastó resaven a crits el Parenostre del tió amb l’esperança de recollir regals. Parenostre: Tió, tió, caga torró, es donava un cop de bastó i després es deia: Tió, tió, treu torró. Per acabar se li tornava a donar un cop de bastó i a continuació es creava un silenci.

 

Missa del Gall

Després de la Missa del Gall, la nit de Nadal, els parroquians celebren junts la nativitat amb coca, xocolatada calenta i vi bullit.

 

Nit de Reis

Nit de Reis

L’arribada dels Reis Mags i la representació d’Els Pastorets són dues de les tradicions de Nadal més arrelades a Ordino, en què hi participen les diferents associacions i entitats culturals de la parròquia. El Grup Artístic d’Ordino, la Coral Casamanya i els infants pugen a l’escenari per a representar l’obra teatral de tradició nadalenca més estesa de la cultura catalana. El mestre Florit va introduir a Ordino aquesta funció que dóna protagonisme als més petits i mostra la unió del poble. Des de llavors no ha deixat mai de representar-se gràcies al treball dels voluntaris que mantenen viva la tradició.

Avís legalMapa del lloc
La Placeta, 1 · AD300 Ordino · Principat d’Andorra
Tel. +(376) 878 100 · comunicacio@ordino.ad
Oficina de turisme · Tel. (+376) 878173 · ot@ordino.ad
© Comú d’Ordino