J. Àngel Mortés: «Abans no acabi el mandat voldria un projecte viable per a la Casa Rossell»

El cònsol major d’Ordino deixa el càrrec al desembre, després de vuit anys al capdavant d’ACO-DA.

- Què és el que més valora d’Ordino?
La tranquil·litat, la seguretat, i una qualitat de vida envejable.

- S’imagina vivint en un altre poble?
Se’m faria difícil, la veritat, però no es pot descartar mai res.

- Quin futur vol per a la seva parròquia?
Un model continuista del que hem instaurat aquests set últims anys: conservar la nostra idiosincràsia, mantenir les tradicions, conservar el patrimoni i la qualitat de vida. Salvaguardar tots
aquests valors que ens fan ser singulars i diferents. Em sento orgullós d’haver contribuït a fer que sigui així.

- Alguns records de la seva infantesa a Ordino?
Just on ens trobem, a casa comuna, passava les hores d’esbarjo quan era petit. A dues passes de casa, Casa Jep de Tor. L’altre record ben present és el del Prat Gran i el teleesquí on vaig aprendre a esquiar.

- Potser s’ha perdut de vista que vivim en un poble de cinc mil habitants.
Els territoris evolucionen i el creixement és inevitable. Ara bé, cal fer-ho de manera ordenada i controlada; per això hem intervingut a posar-hi fre amb les modificacions del Pla d’Urbanisme.
L’acceleració de la construcció ens ha sobrevingut després de la pandèmia i em penso que ningú podia preveure-ho.

- Durant els seus mandats s’ha impulsat l’estació d’Ordino
Arcalís, s’ha declarat la vall Reserva de la Biosfera i s’ha aconseguit recuperar l’edifici de l’Hotel Casamanya. Jo diria que han estat els punts clau o més importants, que marquen
un abans i un després en la nostra gestió. Pel que fa a l’entrada de SAETDE a l’estació, ha estat un encert que la pandèmia va acabar de confirmar, estic segur que altrament l’hauríem
hagut de tancar. Aconseguir el nomenament de Reserva de la Biosfera ha estat un procés llarg, gens fàcil, però ja feia temps que treballàvem en la mateixa direcció i això ens ho va facilitar. I, més recentment, arribar a un acord per a l’Hotel Casamanya era molt necessari. Nosaltres gairebé ens havíem acostumat a conviure amb un edifici abandonat a l’entrada d’Ordino, però no ens ho podíem permetre més temps. El mèrit és de totes tres institucions, i aprofito per agrair al Quart i al Govern l’entesa, amb una menció especial a les conselleres generals Berna Coma i Sandra Codina, que han treballat de valent perquè això fos possible.

- Li queda alguna cosa pendent...
Abans no acabi el mandat seria fantàstic donar vida al nucli antic amb un projecte viable per a la Casa Rossell.

- Sempre parla del sentit de país més que de parròquia. No és gaire habitual...
La parròquia d’Ordino pot aportar molt a aquest país, però penso que en tot el que fem cal tenir una visió per al conjunt de la societat andorrana i no només per a la teva parròquia. Cadascuna té les seves especificitats i ens complementem perfectament. Tots vivim del mateix, del turisme. Com més elements, atractius i experiències diferents puguem aportar, més pernoctacions tindrem. El ventall d’opcions que ofereix aquest país és immens i incomparable a qualsevol resort de neu en què l’oferta es queda a l’estació; nosaltres oferim molt més.

- Quin ha estat el moment més difícil fins ara?
Fer front a la pandèmia. Sort que havíem viscut un primer mandat. La política va ser mantenir les inversions, ja que les administracions érem les úniques que podíem mantenir la dinamització de les empreses. Va ser un moment molt complicat, sense precedents.

- Li hem sentit a dir que no havia anat mai tant a missa com de cònsol...
És cert que havia estat molts anys sense anar-hi, però de nen feia d’escolanet amb mossèn Roc i rebia paga setmanal, així és que ja porto moltes misses...