Miquel Medall: «Fer vi a Ordino és un autèntic repte, per l’obaga i per les glaçades»

Professor a l’Escola de viticultura i enologia d’Espiells, es va criar entre les caves de la seva tieta a Sant Sadurní d’Anoia, al Penedès, i als catorze anys va començar a treballar-hi. La sommelier i exalumna Judit Cercós li va proposar el repte de fer vi al poble d’Ordino, i encara hi ha estudiants a l’Escola a qui els costa de creure.

- Fer vinya a 1.300 m d’altitud sembla un desafiament a la natura més que no pas una inversió...
Totalment, és un camí difícil que no té l’èxit assegurat, d’aquí ve el nom del nostre celler, Casus Belli, que significa ‘motiu de guerra’.
Actualment hi ha plantats a la Finca de l’Any de la Part disset mil ceps, amb una superfície relativament petita de 3 hectàrees.

- Quan comença, aquesta aventura?
El 2010 es fan les primeres plantacions, però no fem el primer vi fins al 2015 i no es comença a comercialitzar fins a final del 2019.
No embotellem tot el que hem collit; si el resultat no ens convenç o no dona, no fem vi. Volem ser honestos.

- Quina és la producció de Casus Belli?
Tenim plantats gairebé disset mil ceps, que el dia de demà haurien de donar vuit mil ampolles. Actualment, del 2016
n’hi ha mil dues-centes i, mil cinc-centes del 2017. Hem fet dos vins negres, un 100% pinot noir que fem cada any, i un
altre anomenat Terra Negra, amb una maduració excepcional per als anys 2015, 2018 i 2019, i dos escumosos que estem
comercialitzat del 2016: un és 100% pinot noir amb raïm negre, vinificat en blanc, i un altre 80% pinot noir, també
vinificat en negre i 20% chardonnay.

- Però una producció baixa comporta un preu més elevat i, per tant, poc competitiu al mercat?
No pretenem ser substitutius de res, el camí és difícil i llarg. L’objectiu del nostre celler és aconseguir prescriptors i entrar a les cartes dels restaurants d’Andorra, i en determinats comerços selectes
també. Fer vi és posar en valor la terra i el territori on es fa, va més enllà de vendre ampolles.

- Com definiria el vi d’Ordino?
Jo diria que és un vi amb molta personalitat, suficient per aconseguir paladars més que volums. Hi ha molta fruita fresca, de poca
maduresa. Salvant les distàncies, hi ha a qui li recorda un pinot de la Borgonya. Tenim un terreny amb molta matèria orgànica, amb
una gran retenció d’aigua. Els escumosos han agradat molt, tenen molta acidesa i fruita fresca, podriem dir que s’assemblen més al
xampany que al cava; evidentment, no es pot utilitzar la paraula cava, no estem dins la DO.

- Podem parlar de trets similars dels vins d’altura d’Andorra?
En absolut, el vi d’Ordino no s’assembla al de Sant Julià... tots són vins d’altura, però si comparem el cultiu de vinya al sud del país
o aquí dalt hi ha força diferència en graus de temperatura i hores d’insolació. Aquí, a les Valls del Nord, hem de lidiar amb l’obaga
per orientació, amb menys hores de sol, i les temperatures més baixes; les glaçades són l’enemic número u. A la primavera perquè
maten els brots tendres, i a la tardor, poden fer caure la fulla i detenir la maduració, aturar el cicle.

- I no és encara més arriscat amb el canvi climàtic?
El canvi climàtic és un fet i ens hi estem adaptant a tot arreu. Al Penedès, hem aconseguit quasi un grau més de graduació al voltant
de quinze dies abans del que es va assolir l’any passat. Tot s’avança
moltíssim. La collita s’ha fet quasi tres setmanes abans. És un repte
a l’alta muntanya, però on hem fet vi tota la vida també.

- Participeu en alguna fira al país?
Al novembre, serem al saló Ordino Gourmet de productes de
proximitat, en el marc dels trenta anys de la Mostra Gastronòmica