Jean-Michel Armengol: «Tinc una visió nostàlgica d’Ordino, de petit hi passava un mes a l’estiu»

Nascut a Tolosa (1975), de Cal Ton del Jan. Format en Comerç just, Cooperació i Desenvolupament. És secretari general de la Comissió Nacional Andorrana per la Unesco.

- S’estrena com a conseller comunal encapçalant Movem Ordino. L’ha agafat per sorpresa?
Doncs la veritat és que no; agafar el relleu de la Sandra era una possibilitat real i ja n’havíem parlat amb la consellera des del resultat de les eleccions. Estic molt content d’afrontar-ho. 

- Quines són les expectatives?
És l’últim any del cònsol actual, potser això ho fa un moment més tranquil que si pogués ser reelegit. L’objectiu és concentrarme en els temes que s’estan tractant ara mateix, com el
pressupost, que és molt important i interessant. M’estic posant al dia d’ençà que vaig entrar a l’octubre i, tot i que ja estava al corrent, no és el mateix ser a dins i participar-hi d’una manera
més activa i directa. És molt seductor, divers i variat, són nou comissions, però cal veure fins on pots arribar.

- I cal combinar-ho amb la vida professional.
És una reflexió que s’ha de fer; al final, per fer política ben feta has de poder dedicar-t’hi al màxim i no rebre pressions de cap mena ni vinculacions externes. Això limita molt les persones que poden fer-ho, quan a més a més has de treballar de la teva professió. Si t’hi fixes, sempre acaben sent els mateixos.

-Justament des de la seva feina com a secretari de la CNAU, quines aportacions podria fer a Ordino?
La més recent ha estat el suport per aconseguir la declaració de la vall com a Reserva de la Biosfera. Voldria destacar la vàlua del potencial humà que hi ha al Comú, amb un agraïment especial per al Sergi Riba, cap d’Agricultura i Medi Ambient, per la dedicació i la perseverança a tirar el projecte endavant i crear l’equip amb les persones adequades. Per mi és tot un orgull, i la parròquia s’ho mereix. M’alegra molt el regal de Nadal que hem rebut amb la inscripció de L’Última Ossa d’Ordino a la llista del patrimoni cultural immaterial de la Unesco.

- Així ens coneixeran arreu...
Vaig estar a Grècia amb la Unesco i el delegat permanent de Tailàndia a París em va dir que volia venir a Ordino per participar en la Trail 100, me’n va demanar informació i em va felicitar. Vull dir que el reconeixement el tenim i l’interès hi és, i per això mateix val la pena preservar la conservació del territori. Tenim molt bona imatge, però sovint penso que els nostres dirigents tenen una marcada desconnexió amb el món exterior.

- A què es refereix, concretament?
Cal frenar al màxim la bogeria especulativa immobiliària que hi ha en aquests moments a la parròquia. La manca d’habitatges a preu assequible, per a la mateixa gent d’Ordino, és una realitat. Sembla que l’ascensor social s’ha quedat a la planta 0. Les mesures arriben molt tard i demostren una manera de fer política sense anticipació i sense tenir en compte els interessos bàsics de la major part de la gent. No puc evitar tenir una imatge nostàlgica d’Ordino, de petit hi passava un mes a l’estiu. Vivia a Cal Ton del Jan, ajudava la Consuelo a repartir per a La Poste i em mirava els nous segells. Anava a l’hort de Segudet amb l’Ignasi. Recordo les primeres cases de La Pleta, quedaven lluny, i quan veus com ha crescut...

- El posicionament sobre Grífols ha estat contundent.
El meu paper és alertar i aconsellar, si detecto un cert neguit entre la població. Voldria posar fi a una situació que considero injusta pel risc que comporta. La reunió ciutadana va ser molt positiva quant a la reacció creativa i mobilitzadora de la gent per trobar solucions. Fa més d’un any i mig que existeix una plataforma que ja va recollir en l’àmbit internacional l’oposició
al laboratori, amb vint-i-sis mil signatures.

- Quins altres aspectes el preocupen?
Tornant a la importància de les persones, estic en desacord amb les contractacions que s’externalitzen, com al CEO, i fan perdre el tracte personal i de confiança. En un espai on hi va
molta canalla, els pares volen aquest tracte directe i conèixer el monitor. Entenc que la gestió pugui comportar un estalvi, però la part humana a vegades no té preu. Soc una mica idealista.