Jordi Guillamet: «Per fer bones polítiques culturals cal ser-ne un consumidor habitual»

Orgullós dels seus amics, amb el Toni Crespo comparteix l’hort a Casa Rossell i amb l’Albert Padrol, el cicle Geografies, una iniciativa cultural inèdita, nascuda a Ordino entre l’antic IEA i el Comú, que enguany ha estat dedicada a Corea.

- Jubilar-se en pandèmia sembla una broma de mal gust...
En tenia moltes ganes i la veritat és que faig tot el que m’agrada. A les set del matí ja soc a l’hort per regar, és el segon any que
participo en els horts socials. D’altra banda, estic posat en molts projectes interessants. Treballo en les transcripcions del fons documental d’una família que es remunta al 1285. Per tant, cada matí,
cita obligada als Arxius. Cada divendres faig classes als padrins per a la Fundació Crèdit Andorrà amb un convidat diferent que posa el focus en un període o un aspecte concret de la nostra història. Soc membre del comitè científic de la Unesco per a la candidatura conjunta entre la Seu d’Urgell, Andorra i Foix «Els testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus: el coprincipat d’Andorra». I m’acaben de nomenar membre del Comitè de recerca de l’ARI.

- Andorra Recerca + Innovació (ARI), una bona opció per a l’evolució de l’Institut d’Estudis Andorrans?
Un encert total. Què t’haig de dir jo, si soc pare de la criatura juntament amb el Marc Pons. La idea va ser seva, però la vaig captar de seguida. La fusió dels centres IEA, Actuatech i OBSA és un projecte excepcional que suma recursos i experiència.

- I la ciutadania està al corrent de què s’hi fa?
Cal fer més pedagogia i, ara, amb més pressupost, es pot invertir en comunicació per donar més visibilitat a tot el que s’hi fa.

- Però no sempre ha estat vinculat al món de la recerca... Entre el 1999 i el 2005 vaig ser cap del Gabinet del Govern d’Andorra. Vaig arribar-hi una mica per casualitat, sense vinculació política. Feia tres anys que dirigia l’IEA i la proposta del llavors cap de Govern, Marc Forné, em va engrescar molt. Ara m’adono que van ser dels millors anys que he viscut, i molt intensos.- Havíem d’entrevistar un jubilat i ens ha costat trobar dia i hora en la seva agenda. La diferència és que ara em puc organitzar com vull, tot i que encara treballo amb agenda. I no t’ho he explicat tot...

- Més projectes?
Fa dos anys que treballo en el relat nacional, un encàrrec interessantíssim, la llavor del Museu Nacional amb una voluntat molt clara per part de l’actual cap de Govern, frenat per la pandèmia.
El treball es publicarà en una plataforma digital i ha resultat un estudi de 400 pàgines, que naturalment no he fet sol. Hem treballat conjuntament amb el Xavier Llovera i hem aconseguit fer un
document més racional i entenedor.

- I si acabem sense museu, què en farem, d’aquest relat?
Confio que el podran fer servir els polítics, els professors i els periodistes, per saber de què parlen... Tothom hi tindrà accés virtual, ve a ser una història d’Andorra, des de l’origen dels temps i la tomba neolítica de Segudet fins a l’Andorra dels youtubers. Del relat, en paral·lel, es poden estirar fils de temes d’actualitat com l’obertura econòmica i les relacions amb Europa.

- Quin balanç fa d’aquesta edició de Geografies?
Molt positiu, l’assistència pot fluctuar en funció del tema que es tracti, però estem molt satisfets perquè hem aconseguit fidelitzar un públic, i no és tan fàcil. 

- I del panorama cultural en general, què n’opina?
Es fan molt bones iniciatives i a Ordino, en concret, s’impulsen projectes de recuperació de l’andorranitat interessants. Les exposicions a l’Era Rossell, la inauguració recent de la magnífica col·lecció
d’encluses del Racó d’en Casi Arajol o la recuperació de tradicions perdudes en són un bon exemple. Això no obstant, penso que per fer bones polítiques culturals s’ha de ser consumidor habitual de
cultura i coneixedor del país.