Natalia Castro: «La candidatura nacional implicaria ser el primer país del món Reserva de la Biosfera, amb la integració de les consegüents polítiques»

Entrevista a la coordinadora de la Secretaria de la Xarxa Mundial de Reserves de Biosfera de Muntanya, amb motiu de la seva visita en el marc del 2n aniversari de la declaració d’Ordino, la tardor passada, i el 1r aniversari de la creació de la xarxa exclusiva de reserves de biosfera de muntanya.

- Quins són els valors que pot aportar Ordino a la Xarxa de Reserves de la Biosfera?

La Reserva d’Ordino és molt especial, per la seva incidència turística i la densitat de població. Ordino ens serveix com a exemple del repte que es presenta per aconseguir que el turisme de muntanya sigui sostenible. Un altre punt d’interès rau en la problemàtica que pot generar la manca de neu, una reflexió compartida als llocs turístics que depenen de l’esquí: com poden diversificar l’economia i fer-hi front. Com a xarxa global, és un repte per a totes les reserves de muntanya adaptar-nos al canvi climàtic.

- Com integrem la reserva en un entorn digitalitzat en què la tecnologia té tot el protagonisme en el nostre dia a dia?
El desenvolupament tecnològic és un tema que em fascina i Ordino és un exemple, en aquest sentit, exportable a d’altres territoris. De quina manera les noves tecnologies i metodologies ens poden servir per inspirar-nos i són un espai per a l’aprenentatge.

- Com i per què sorgeix la idea de fer una Secretaria de la Xarxa Mundial de Reserves de Biosfera de Muntanya?
De les set-centes reserves que hi ha al món, més de quatre-centes cinquanta són de muntanya. Les zones de muntanya tenen peculiaritats comunes, com l’accessibilitat o la climatologia, i són la punta de llança del canvi climàtic, perquè és on es deixen veure els primers efectes. Les muntanyes són reservoris de la biodiversitat i treballem per la seva protecció, aquest és el gran repte. En totes aquestes reserves hi ha grans distàncies, acostumen a ser poblacions allunyades dels centres habituals, i per això la Unesco es planteja la necessitat de generar una xarxa temàtica en què les casuístiques dels Andes es puguin traslladar als Pirineus o a l’Himàlaia. La idea sorgeix fa dos anys, en plena pandèmia, a la reunió de Lima. Ens compromet a ser laboratoris perquè el món pugui adaptar-se a ser més sostenible.

- Hem desvirtuat el terme ‘sostenible’ abans d’aprendre què significa...
M’agrada més parlar de trobar l’equilibri i provar noves maneres de relacionar-nos amb l’entorn. I un altre objectiu que se’ns
oblida és recuperar els coneixements tradicionals i portar-los al present per afrontar els reptes de futur.

- La Unesco va celebrar el Dia de les Muntanyes amb el lema ‘Les dones mouen muntanyes’. Hi ha un protagonisme de gènere, en les reserves? 
En les comunitats de muntanya, el protagonisme de la dona és altíssim, mostra les maneres de relacionar-se. Les dones tenen molta cura entre elles i estableixen amb rapidesa i facilitat grans xarxes de col·laboració. Cooperen entre elles, sobretot en els llocs més rurals o despoblats, en l’educació als infants, l’economia, com a emprenedores, i en la vida social, per les maneres de compartir. Són dinamitzadores i cuidadores. Personalment, des que vaig començar a treballar amb la Unesco fa quinze anys em sento molt afortunada i acompanyada per les dones, que tenen un paper i fan una feina molt potent en l’organisme.

- Com valora la possibilitat que Andorra esdevingui Reserva de la Biosfera com a país?
És una iniciativa extraordinària, seria el primer país del món i això ens reposiciona i atorga una potencialitat enorme a la figura. El país hauria d’integrar a les seves polítiques els principis de les reserves. Comportaria una aportació molt significativa a la investigació en el canvi climàtic. Aquest és l’ADN de les reserves: establir aliances entre nosaltres,