Sandra Tudó: «El consens i la convivència entre partits sempre són enriquidors»

- Una biòloga apassionada per la cultura popular...
Em llicencio en Biologia, però quan entro en el món laboral m’adono que m’interessa més el contacte amb la gent i que vull una vida més social que no pas seure davant un microscopi,
i llavors em reoriento cap al món de l’educació. La cultura l’he viscut des de petita, a casa es participava en la vida associativa de la parròquia d’Escaldes, des dels escacs fins al futbol..., i a l’Esbart ens hi incorporem amb el meu germà quan jo tenia deu anys. Des de llavors no m’he desvinculat mai del ball. La cultura i la música continuen molt presents a la meva família.

- Celebrats els deu anys al capdavant de l’Esbart Valls del Nord, quins són els reptes per al futur immediat?
Ens sentim molt orgullosos d’haver assolit dos objectius amb aquesta celebració: recuperar la llegenda del buner d’Ordino, que quant a creació de ball i música original per a nosaltres és una aportació al patrimoni cultural de la parròquia, i haver tornat a l’activitat amb un programa d’actes per a cada mes d’aquest any d’aniversari. Però ens ha quedat pendent exportar la nostra cultura més enllà de la frontera, un projecte que esperem recuperar el 2023. I no parem, som cent vint integrants, entre els quatre i els seixanta-set anys, i el suport que rebem de tothom és molt gran. El 18 de juny farem el Festival de petits, infantils i juvenils i estrenem web!

- I d’on surt la seva vocació política?
De casa, també. El pare ja en feia, i jo des dels vint-i-set anys he estat implicada en la vida política, però des d’una actitud col·laboradora, convençuda que puc ajudar i aportar. Jo l’entenc així, la política.

- I com s’instal·la a Ordino?
Tinc molts lligams familiars i afectius amb aquesta parròquia. Els padrins vivien aquí i la mare recorda quan baixaven caminant a la festa major d’Escaldes. Així que, quan construeixen
l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança d’Ordino, vinc sense pensar-m’ho, inicialment per fer classes, però acabo exercint de directora des de ja fa dinou anys.

- Quins canvis ha viscut a l’Escola en tots aquests anys?
El més important ha estat el creixement de la població, hem passat d’una línia per curs a quatre o cinc. Actualment, hi ha 450 alumnes al centre. Quan vam començar érem poquets, inclosos els alumnes de la Massana, però són dues parròquies que han crescut molt. Amb més persones hi ha més diversitat i la gestió s’afronta de manera diferent per una qüestió de volum.

- Del confinament cap aquí sembla que s’han incrementat l’assetjament a les aules, els trastorns de conducta...
Sí, en el post confinament hem detectat diverses problemàtiques, i també que els alumnes es relacionen menys, els grups en què interactuen són més reduïts i les activitats que es fan fora no són tan fluides. És evident que aquests dos anys han passat factura. Però recuperarem el pols, soc optimista de mena.

- Sovint ha reclamat més marge de participació per als membres de l’oposició.
La nostra capacitat d’acció és molt limitada i no entenc per què. Al Govern hem vist que el pacte per governar és possible i jo crec que la convivència entre diferents partits pot ser enriquidora. Els partits que no són capaços d’arribar al consens no són bons polítics, cal treballar de veritat per sobre dels interessos personals.

- Per tant, creu que s’haurien de sumar més esforços indiferentment del partit... això s’anomena llistes obertes?
Sí, per què no? Es tracta de fer una política comunal més propera amb persones implicades. A escala nacional és diferent, tenim equips amb joves molt preparats que cada dia són més
professionals, i ho necessitem per resoldre situacions complicades, com s’ha demostrat amb la pandèmia. 

- Així ja hi ha el seu nom a les pròximes llistes?
Ara vull prioritzar la dedicació a l’Esbart, i això crec que voldrà
dir deixar uns anys aturada la política.